Mirant al futur amb força

Tinc molt clar el diagnòstic de la situació, sé perfectament quins són els
problemes que hem de solventar i els obstacles que hem de superar, i tenim
projectes que poden situar Sagunt en l'avantguarda de la recuperació i del
benestar.

Quan l'any acaba s'ha de fer balanç de tot el que ha passat, cal fer un
repàs dels aspectes positius i negatius en tots els àmbits de la vida
personal i col.lectiva, de les oportunitats que hem aprofitat i de les
ocasions perdudes. Este final d'any és també el final de la primera dècada
del segle XXI i l'últim de l'actual legislatura municipal i autonòmica. I
evidentment el balanç és negatiu, molt negatiu, sobretot perquè frustra
les expectatives que el nou segle semblava projectar. De fet, en termes
generals, la sensació és que estem pitjor que a finals del segle XX, s'ha
instal.lat una mena d'impotència davant d'un món que gira al dictat d'unes
forces difícils d'identificar i que s'oculten sota l'etiqueta difusa dels
mercats.

A Espanya la crisi internacional ha posat en evidència que els anys de
vaques grosses estaven fonamentats en un model econòmic virtual que tenia
els dies comptats. Un model de tipus especulatiu que se sustentava de
manera pràcticament exclusiva en el formigó i el turisme de masses. La
crua realitat ens situa als peus de l'abisme, amb un índex de desocupació
que dobla la mitjana europea. L'única fórmula que Zapatero planteja és la
reducció dràstica del dèficit a costa sobretot dels sectors més
desprotegits. Els ciutadans perden poc a poc un estat del benestar que
s'havia anat creant artificialment, de manera insostenible. Ara bé, la
responsabilitat és compartida tant pels governs socialistes com pels
populars, ja que en definitiva ambdós han contribuït a impulsar el mateix
model de creixement.

La realitat valenciana ha donat un pas més i ha caigut directament en
l'abisme de la degradació econòmica i social. Les polítiques
antivalencianes que sembraren el PP i el PSOE ja han donat els seus
fruits, i els valencians ens hem empobrit fins a situar-nos per baix de la
mitjana espanyola. Ens hem quedat arraconats en la perifèria d'Europa,
limitats en la nostra capacitat productiva, subordinats als interessos de
Madrid. Ofrenar glòries a Espanya té un preu i certament que l'estem
pagant. Sense oblidar que en alguna cosa destaquem, a banda de l'índex de
desocupats: tenim la casta política més desvergonyida que es puga
imaginar. La imatge que projecta la política valenciana és la més abjecta
d'Europa, al alimón amb Berlusconi i alguns dirigents de repúbliques
bananeres de l'est del continent.

Sagunt no és una illa en el context valencià, i a pesar de les seues
potencialitats industrials i de serveis presenta alguns números
especialment preocupants: els parats han superat llargament la xifra dels
6.000. Este és el principal problema i la pregunta és clara: què ha fet o
què hauria pogut fer el govern municipal per minimitzar l'impacte de la
crisi a la nostra ciutat? La resposta és clara també i la va manifestar
l'alcalde, Alfredo Castelló, en el debat sobre l'estat del municipi: "¿
Qué quieres que haga ?". És a dir, res, l'alcalde del paro assumix que no
ha fet res perquè no sap què fer. Qualsevol altre presentaria la dimissió
i deixaria pas a persones amb més iniciativa, però Castelló no, ell és el
jefe, un jefe que mana però no governa. És més, ha desaprofitat totes les
oportunitats que se li brindaven: la vivenda protegida a empreses de fora
que no han començat ni les obres, les subvencions milionàries per a
empreses de fora i treballadors de fora, Parc Sagunt i Camí de la Mar per
a criar caragols, etc. . És que no li importen els milers de ciutadans que
no troben treball? És que no li preocupa que moltes empreses locals vagen
a tancar, si és no han tancat ja? Realment seria difícil trobar un alcalde
i un equip més inútils en la història recent del municipi. Per si fóra poc
ha posat la ciutat als peus dels segregacionistes, com si Sagunt i la seua
història estigueren al servei dels seus interessos particulars. Mai hem
hagut de patir tanta vergonya com en esta legislatura per culpa del Partit
Popular.

Falten cinc mesos escassos per a les eleccions municipals i tinc l'honor i
la responsabilitat de ser el candidat a l'alcaldia de Sagunt en
representació del Bloc. Tinc molt clar el diagnòstic de la situació, sé
perfectament quins són els problemes que hem de solventar i els obstacles
que hem de superar, i tenim projectes que poden situar Sagunt en
l'avantguarda de la recuperació i del benestar. El meu partit no ha de
demostrar res a estes altures: sempre hem fet el que hem dit, la
coherència ens la reconeixen fins i tot els adversaris, som capaços de
governar i de fer oposició constructiva, som oberts i flexibles i sempre
posem per davant l'interés general. El nostre objectiu és que la ciutat
progresse de manera real i equilibrada, que tots els ciutadans i totes les
ciutadanes tinguen els mateixos serveis i les mateixes oportunitats. No
mirem el passat amb nostàlgia ni amb i ira, mirem el futur amb força i
confiança, perquè el pròxim mes de maig demostrarem que el Bloc és
imprescindible per al progrés de la ciutat.